Somos ínfimas motas de polvo, que mueren al besar el suelo.
Aquellas hojas caducas bailando al compás del viento.
La voz ahogada por un trueno después de la luz cegadora del relámpago.
La noche sin estrellas tras un día sin sol.
Sólo estamos aquí de paso y hoy paso de largo….
PASSEJANT SOTA LA PLUJA
M’estaria hores i hores passejant sota la pluja,
Aquella màgia que desperta en mi,
L’aigua acaronant-me dolçament la pell,
El suau vent de primavera pentinant-me els cabells,
I aquella olor de terra mullada, que m’omple de pau.
M’agrada veure lliscar poc a poc les cristal·lines gotes,
En la finestra de la meva cambra,
Una, dues, tres,...i una darrera l’altra,
Com en una dansa misteriosa ,
Com un ritual ple de romanticisme.
No vull que acabi aquest moment,
No vull veure el cel clar,
Desitjo més hores de soledat,
Més temps per pensar,
Més comprensió i amor....
Desitjo seguir passejant sota la pluja,
I potser algun dia trobaré un cel net i clar!
