PASSEJANT SOTA LA PLUJA
M’estaria hores i hores passejant sota la pluja,
Aquella màgia que desperta en mi,
L’aigua acaronant-me dolçament la pell,
El suau vent de primavera pentinant-me els cabells,
I aquella olor de terra mullada, que m’omple de pau.
M’agrada veure lliscar poc a poc les cristal·lines gotes,
En la finestra de la meva cambra,
Una, dues, tres,...i una darrera l’altra,
Com en una dansa misteriosa ,
Com un ritual ple de romanticisme.
No vull que acabi aquest moment,
No vull veure el cel clar,
Desitjo més hores de soledat,
Més temps per pensar,
Més comprensió i amor....
Desitjo seguir passejant sota la pluja,
I potser algun dia trobaré un cel net i clar!
